OCELLS
Ens miren els ocells ;
ajunten els becs,
nosaltres els llavis.
Els ocells es canten,
nosaltres xiuxiuegem
mirant-nos l’un a l’altre.
Els ocells, dalt la branca
d’un vell arbre que els acull;
nosaltres, sense niu.
Ens envegen els ocells,
malgrat no ens veuen volar,
amb l’amor a flor de pell.
Ens miren els ocells
amb ninetes irisades,
nosaltres els guaitem
amb pupil·les inundades.
S’estimen els ocells
a la vista de tothom;
nosaltres ens amem
volant al nostre món.
Ens miren els ocells
amb ninetes inundades,
nosaltres i ells.
16 d’agost de 2010
Pau Fleta
----------------------------
PÁJAROS
Nos miran los pájaros;
acoplan sus picos,
nosotros, los labios.
Ellos canturrean,
nosotros susurramos
mirándonos el uno al otro.
Los pájaros en la frágil rama
de un acogedor y viejo árbol;
nosotros, sin apenas nido.
Ellos nos envidian,
a pesar que no nos ven volar,
con amor a flor de piel.
Nos miran los pájaros
con las niñas irisadas,
nosotros los observamos
con pupilas inundadas.
Se aman los pájaros
a la vista de todos;
nosotros nos amamos
volando en nuestro mundo.
Los pájaros nos miran
con pupilas inundadas,
nosotros y ellos.
Pau Fleta