Olors novells de mestria
transformen l’olor dels gessamins
quals pètals de roses de vellut
embriagades amb el teu bàlsam,
arriben com onades d’èxtasi
penetrant la recòndita ànima!
Gòtic, lluminós, màgic llindar
on les passes calen a raser
com melodia de feraç seducció
que la raó emborratxa;
eixir i alliberació del sentits,
sentits que s’aguditzen, tots!
en el verd profund del teu paisatge!
en el teu blau cel que embolcalla
com blanques, suaus, agosarades ales!
La brisa fresca, matinera, tremolosa,
desitjosa...xiuxiueja sons entremaliats
esclatar de gemecs emboirats d’alè
plaer de ferotge tramuntana!
Saturada humitat, càlid receptacle
reclama l’escalfor del astre daurat;
el rajolí del aiguaneix
paradisíac fluir cristal·lí...
Llàgrimes, llàgrimes i més llàgrimes
descendeixen, desbocades i torrencials,
a l’arribada de l’Albada
anhels de fantasies robades.
©by Lluna Lluerna, 28 d’octubre de 2001
Robadas fantasías: Olores noveles de maestría / transforman el olor de los jazmines / cuales pétalos de rosas de terciopelo /embriagadas con tu bálsamo, / llegan como oleadas de éxtasis / ¡penetrando la recóndita alma! // Gótico, luminoso, mágico lindar / Donde los pasos calan” a raser” / como melodía de voraz seducción / que la razón emborracha; / aflorar* y liberación de los sentidos, /sentidos que se agudizan, ¡todos! / ¡en el verde profundo de tu paisaje! / ¡en tu azul cielo que envuelve / como blancas, suaves, osadas alas! // La brisa fresca, tempranera, temblorosa, / deseosa…cuchichea sonidos traviesos, / estallar de gemidos anublados de aliento / ¡placer de feroz tramontana! // Saturada humedad, cálido receptáculo / reclama el calor del astro dorado; / el chorrito del manantial / paradisiaco fluido cristalino…// Lágrimas, lágrimas y más lágrimas / descienden, desbocadas y torrenciales, / a la llegada de la Albada / anhelos de fantasías robadas.