Com un miratge es fonen els records
amb la llum pàl·lida, els colors i els sons
Ploren les fonts la pèrdua dels gels
i remoregen cançons estiuenques
Ja no és la mateixa aigua
que escoltava els meus planys
quan eres més a prop que aquests cims
coronats d´hivern que ara m´envolten
Però trobo una estranya complicitat
en el paisatge que un dia vas omplir
Evoco la teva presència entre el ramatge
tot passejant pel camí de la font
trobo complicitat en els arbres centenaris
en les pedres humides cobertes de molsa
callats i fidels a la imatge del meu record
quan encara trepitjaves aquests fondals
Com un gran \" atrezzo\" es mostren fidels
quan amb el monòton rumor de l´aigua
et faig aparèixer d´entre els roures
eterna i coronada amb flors salvatges