Avançant pels bulliciosos mercats
les teves mans esdevingudes llum
es feien camí entre les coses buides
i encenien tot allò que tocaven
Ben amunt un cel pàl·lid i opac amb garlandes
d\'ocells etruscs semblants a les meves orenetes
donaven puntades a la foscor que es filtrava
per les escletxes de nostre gran envelat
Fràgil en aquell món atemporal i etern
per travessar un pas estret sobre el buit
cercava la teva mà entre la fressa de l\'acer
i la remor llunyana dels mecanismes
Però no vaig gosar mai prendre-la.
Entrarem l\'epicentre d\'un gran circ
Ple d\'animes rutilants com agulles
El clamor de les gents
El temps que s\'accelera
El so sec del trident que es clava a la sorra
El bramul del l\'elefant encadenat
Com un prometeu paquidèrmic
Esfereït pel foc que ara retornava
Escopit de les entranyes de la terra.
Per les carenes davallen rius incandescents
lava, roques, flames galopen els carrers
El mercat, el circ i totes les seves futilitats
empassades per una llengua de brasa viva
Silenci
el temps que s \'ha aturat
com si el volcà l\'hagués congelat
amb el seu alè de cendres
El temps que passa
Altres mercats floreixen a la vora
Altres ocells cerquen el cel
i altres gents omplen els mercats
Però sota el vel gris de la cendra
Tot restarà quiet, hieratic i inert
suspés el seu moviment etern
com la intenció d\'aquella mà
que s´estenia per tocar la teva