Sergio Podadera

DIBUIX/DIBUJO (Poema en catalĂ  / Traducido)

 

Encomanat a l\'Altura, guixo rutes de grafit

Vaig surant mapa endins, tot navegant la carta

Un cilindre de fusta mira l\'horitzó sens fi

I traça l\'illa negra on recalarà ma barca

 

I esborraré, si cal, aquells llamps i aquests trons

Jo vull que resti només el buit llustrós i silent

D\'un antic mar de núvols, l\'escuma que Posidó

Obsequià al déu del dia, que envejava els estels

 

Línies, ombres, paper: no em cal pas res més

Sembla un equip modest, el del nostre viatger

Però quan arribo, i m\'enlairo, i miro...

Llavors, sé que vam ser fets una mica com és Ell,

I que al cor d\'un llapis vell hi habita el món sencer

 

(Traducción)

 

Encomendado a la Altura, trazo rutas de grafito
Voy flotando mar adentro, navegando la carta
Un cilindro de madera mira al horizonte infinito
Y dibuja la isla negra donde recalará mi barca

Borraré, si debo, aquellos rayos y estos truenos
Pido que quede sólo el vacío lustroso y silente
De un mar de nubes, la espuma que los océanos
Dieron al dios del día, de las estrellas apetente

Líneas, sombras, papel: no preciso otro apero
Parece equipo modesto, el de nuestro viajero
Pero cuando llego, y me elevo, y miro...
Sé que nos hicieron un poco como el Jardinero
Y que en un lápiz viejo, habita el mundo entero