Editorial: Barcelona : Edicions 62 Año de edición: 2007 Año leído: 2011 Idioma: Catalán Páginas: 203 Calificación: 9
El gènera fantàstic
Els trets generals dels relats fantàstic passen com el propi gènera indica a la narració de la fantasia o de aquelles “realitats” insospitades, tenebroses, misterioses envoltades d’ambients sinistres i de foscor. Les trames tendeixen més a la angoixa que a la por, angoixa que emana de la pròpia narració, dels sentiments, emocions i pensaments arrelats als protagonistes i narrador.
Aborda en línies amplies temes recurrents que són a la base de les pors i les esperances humanes, essent la mort el tema per antonomàsia o tema principal d’alguns dels relats, la mort que esdevé a la bella dama present tan als seus relats curts ( Ligeia...) com algunes de les seves poesies (Annabel Lee, El corb...). Al mateix temps, tot allò que l’envolta en termes de realitat com, per exemple, la fredor, la rigidesa, la pal•lidesa mots que utilitza amb freqüència amb finalitat molt variable, és a dir, que alguns cop pot fer-ne us de la fredor o la pal•lidesa en sentit literal, mentre que d’altre ho fa com a recurs lingüístic per expressar un sentiment o estat emocional...; però tot no acaba a la realitat i va més enllà: allò sobrenatural o d’altres esferes desconegudes com les ombres, els àngels, el sons d’ultratomba, la resurrecció; allò eteri que és l’ànima.
Personatges obsessius i desequilibrats, típics de la narrativa gòtica:
Això de que la cara és l’expressió de l’esperit en la caiguda de la Casa d’Usher, la descripció dels trets físics d’Usher, fora del fantàstic de l’obra, mostra i són acord a la presentació del caràcter del protagonista ambivalent que va de la indecisió a la concisió energètica; un hipocondríac que es parla de la seva malaltia com quelcom irremeiable i alhora passatger; que atribueix la causa a la subjectivitat a la qual intenta conciliar amb l’objectivitat del sentits que diu pateixen de sensacions anormals, tots ells, però sense gaire convicció. (pàgines 47, 48), també el narrador parla del trastorn mental del seu amic (pàgina 61). També el mateix narrador a la Casa d’Usher es mou en aquest termes de vaivé entre la realitat i la fantasia.
Dins tot aquesta miscel•lània de relats esgarrifosos, foscos simbolismes inherents, fets sobrenaturals que tendeixen allò terrible i macabre , i, que els temes tractats no són gaire lluïts. En Poe té la capacitat del joc de les paraules, de la composició acurada i rigorosa, i, tot allò es mitiga rere la sensibilitat exquisida amb prosa que es troba en el llindar de la poesia, i, amb freqüència prosa poètica. En els escrit d’en Poe hi ha turment, malestar, por, temor...escenes tètriques, però fins i tot aquí ens mostra com la nina dels seus ullets es la poesia la cadència a les paraules, la musicalitat, la bellesa en els seus escrits és indiscutible, en ells la presencia exuberant dels adjectius, les construccions de frases de relatiu, la riquesa de figures literàries. De tot això en fa gala amb una mestria exquisida.
Comentarios3
Año de edición: 2007
Año leído: 2011
Idioma: Catalán
Páginas: 203
Calificación: 9
El gènera fantàstic
Els trets generals dels relats fantàstic passen com el propi gènera indica a la narració de la fantasia o de aquelles “realitats” insospitades, tenebroses, misterioses envoltades d’ambients sinistres i de foscor. Les trames tendeixen més a la angoixa que a la por, angoixa que emana de la pròpia narració, dels sentiments, emocions i pensaments arrelats als protagonistes i narrador.
Aborda en línies amplies temes recurrents que són a la base de les pors i les esperances humanes, essent la mort el tema per antonomàsia o tema principal d’alguns dels relats, la mort que esdevé a la bella dama present tan als seus relats curts ( Ligeia...) com algunes de les seves poesies (Annabel Lee, El corb...). Al mateix temps, tot allò que l’envolta en termes de realitat com, per exemple, la fredor, la rigidesa, la pal•lidesa mots que utilitza amb freqüència amb finalitat molt variable, és a dir, que alguns cop pot fer-ne us de la fredor o la pal•lidesa en sentit literal, mentre que d’altre ho fa com a recurs lingüístic per expressar un sentiment o estat emocional...; però tot no acaba a la realitat i va més enllà: allò sobrenatural o d’altres esferes desconegudes com les ombres, els àngels, el sons d’ultratomba, la resurrecció; allò eteri que és l’ànima.
Personatges obsessius i desequilibrats, típics de la narrativa gòtica:
Això de que la cara és l’expressió de l’esperit en la caiguda de la Casa d’Usher, la descripció dels trets físics d’Usher, fora del fantàstic de l’obra, mostra i són acord a la presentació del caràcter del protagonista ambivalent que va de la indecisió a la concisió energètica; un hipocondríac que es parla de la seva malaltia com quelcom irremeiable i alhora passatger; que atribueix la causa a la subjectivitat a la qual intenta conciliar amb l’objectivitat del sentits que diu pateixen de sensacions anormals, tots ells, però sense gaire convicció. (pàgines 47, 48), també el narrador parla del trastorn mental del seu amic (pàgina 61). També el mateix narrador a la Casa d’Usher es mou en aquest termes de vaivé entre la realitat i la fantasia.
Dins tot aquesta miscel•lània de relats esgarrifosos, foscos simbolismes inherents, fets sobrenaturals que tendeixen allò terrible i macabre , i, que els temes tractats no són gaire lluïts. En Poe té la capacitat del joc de les paraules, de la composició acurada i rigorosa, i, tot allò es mitiga rere la sensibilitat exquisida amb prosa que es troba en el llindar de la poesia, i, amb freqüència prosa poètica. En els escrit d’en Poe hi ha turment, malestar, por, temor...escenes tètriques, però fins i tot aquí ens mostra com la nina dels seus ullets es la poesia la cadència a les paraules, la musicalitat, la bellesa en els seus escrits és indiscutible, en ells la presencia exuberant dels adjectius, les construccions de frases de relatiu, la riquesa de figures literàries. De tot això en fa gala amb una mestria exquisida.
Año leído: 2015
Idioma: Castellano
Precio: 12 dólares
Calificación: 10
Magnificent...
Me gusto bastante.