Encara avui recodoaquell dia 8 d'octubre de fa molts anys.De la punta del carrer, a casatot van ser presentimentsmolt extranys.Jo arribava de l'escola i tu ja havies marxata aquell viatge sense retorn,del que ningú m'havia parlat.
Encara recordo, com si fos avuiels teus petons i abraçadesde l'escola tornant,des de la teva marxaningú més me'ls va donar.
Records que ara escricnomés des de la riquesad'haver-los viscut.Gràcies! la teva herènciaper tant amor compartit.
Encara recordo, com si fos avuiels teus petons i abraçadesde l'escola tornant,des de la teva marxaningú més me'ls va donar.
Records que ara escricnomés des de la riquesad'haver-los viscut.Gràcies! la teva herènciaper tant amor compartit.
-
Autor:
vinyet (
Offline) - Publicado: 22 de febrero de 2013 a las 12:48
- Comentario del autor sobre el poema: Para una persona muy especial, a los 40 años de su ausencia
- Categoría: Sin clasificar
- Lecturas: 40
Offline)
Comentarios1
M'grada!
Àcies!!!!!!!!
Para poder comentar y calificar este poema, debes estar registrad@. Regístrate aquí o si ya estás registrad@, logueate aquí.