Ara que el temps m'ha retornat
d'aquell fortat què em vas empènyer,
el més negre mai viscut
sense sortida ni fons.
Ara, que a la fi he retrobat
el sentit d'aquest viatje.
Ara que el temps és l'amic fidel
i la solitud, companya.
A voltes es revolta
i m'enlaira a dibuixar nous horitzons.
A voltes companya
de somnis i desitjos
on només lliurement em dono i els prenc.
Ara que ja no hi ha pors,
una onada les va prendre totes
mar enllà,
perquè no tornin mai.
Ara que ja no hi ha lloc
pels núvols que ofeguen la claror,
només espai per l'escalfor del sol
tot penetrant més enllà del meu cos.
-
Autor:
vinyet (
Offline) - Publicado: 2 de marzo de 2013 a las 10:56
- Comentario del autor sobre el poema: Tot pensant en els homes i dones que pateixen maltractes. El meu pesament més dolç i tendre per la Montse i la Fàtima.
- Categoría: Sin clasificar
- Lecturas: 64
Offline)
Comentarios2
AMAZING!!!! Ninguna dona mereix ser maltractada, has escollit un tema agre pero l'has endonçat amb un llum desperança
Sempre n'hi ha!
Para poder comentar y calificar este poema, debes estar registrad@. Regístrate aquí o si ya estás registrad@, logueate aquí.