El tren caduc / El viejo tren

 

EL TREN  CADUC

 

Camina feixuc, vell tremolenc, cap al dipòsit final;

trontolla tremolós, sorollós; emet un crit dolorós.

És la fi, la mort anunciada d’un vell i ferrós animal

amb crits de xiulet que toquen a mort i sonen a plors.

 

El vell tren camina cap a l’escorxador, amb dubtes,

sospites fatals i incerteses; amb pors gens estranyes.

Camina feixuc, amb pas alentit, cap a la via morta

amb aires de dol, cot, i amb greu veu somorta.

 

Es vol resistir, frena i grinyola - vella roda amb rovell -,

cerca altra via, mes no pot evitar el tràgic camí,

conduït amb perícia per un distant conductor novell.

 

Camina feixuc, sens pressa, amb crits sense fi;

demana, implora que el deixin triar el seu final;

reclama estèril ajuda, un bri de vida i renovat destí.

 

Estiu de 2005

Pau Fleta

-------------------------------------------------------

 EL VIEJO TREN

 

Camina pesado, el viejo trémulo, hacia el depósito final;

vacila tembloroso, ruidoso; emite un grito doloroso.

Es el fin, la muerte anunciada de un viejo y herrumbroso animal

con gritos de silbo que tocan a muerte y suenan a sollozo.

 

El viejo tren camina hacia el matadero, con dudas,

sospechas fatales e inciertas; con miedos nada extraños.

Camina pesado, a paso lento, hacia la vía muerta

con aires de duelo, cabizbajo y grave voz moribunda.

 

Se resiste, frena y chirría -vieja rueda oxidada-,

busca otra vía, mas no puede evitar el trágico camino,

conducido con maña por un distante conductor novel.

 

Camina pesado, sin prisa, con gritos sin fin;

suplica, implora que le dejen escoger su final;

reclama estéril ayuda, un poco de vida y nuevo destino.

 

Verano de 2005

(Adaptación del original en lengua catalana).