Daniela

T'imagino a la finestra mirant la pluja, somrient mentre escoltes Oasis.
Et recordo amagada rere un autobús jugant amb el teu cabell.
El reflex a la font del Retiro i la teva mirada castanya neta.
Et demano que tornis a ballar com en aquell parc infantil, i que segueixis cantant sota els pals de la llum.

Vull veure't escrivint en el teu diari, somnis i viatges, perquè els acomplim junts un a un.
Que em llegeixis els versos que t'han fet plorar, i que m'expliquis tota la teva infància sota la llum de l'arbre de nadal.
Vull que li demostris a la vida l'imparable que ets.
Vull que neixis cada dia tan pura com l'anterior, però sobretot, mentre plou pel matí, veure que engegues la ràdio i et recolzes a la finestra.