Costa Brava, costa blava,
daurada de llum i sol,
esquma de plata i lluna,
aigua que em neteixa el cor
des de Colliure a Sant Carles,
des de Creus fins a Mahó,
des de Marsella a Tunicia,
des de Istambul al "Peñon".
Bresol de Venus i d'Eros
llar de Neptuno i Jesus
mare de Egipte i d’Atenas,
de Troya, Itaca i Sió,
de Roma patria i ostatge
de Venecia, sang i llum
de Alejandria i Cartago
runes, historia i perfum.
Cementiri de pateres
tomba de dones e infants
d´homes que es juguen la vida
fugint de guerres i fam.
Que ta escuma ens beneeixi
que la lluna del teu sol
ens faci un llit a la sorra
que acaronas amb amor.
Que la pau de tas badies
ens ompli de llum el cor
i que la història ens recordi
que som un poble amb mil noms,
amb mil profetes i màrtirs,
pero tots som fills de Déu
que els odis porten les guerres,
que les guerres porten mort
que els nostres fills es mereixen
un món més just i millor.
- Autor: Jose Luis Posa Lozano ( Offline)
- Publicado: 22 de mayo de 2021 a las 11:50
- Categoría: Sin clasificar
- Lecturas: 19
Para poder comentar y calificar este poema, debes estar registrad@. Regístrate aquí o si ya estás registrad@, logueate aquí.