Retorn a la Font

Com un miratge es fonen els records

amb la llum pàl·lida, els  colors i els sons

Ploren les fonts la pèrdua dels gels

i remoregen  cançons estiuenques

Ja no és la mateixa aigua 

que escoltava els meus planys

quan eres més a prop que aquests cims

coronats d´hivern que ara m´envolten

Però trobo una estranya complicitat

en el paisatge que un dia vas omplir

Evoco la teva presència entre el ramatge

tot passejant pel camí de la font

trobo complicitat en els arbres centenaris

en les pedres humides cobertes de molsa

callats i  fidels a la imatge del meu record

quan encara trepitjaves aquests  fondals  

Com un gran " atrezzo" es mostren fidels

quan amb  el monòton rumor de l´aigua

et faig aparèixer d´entre els roures 

eterna i coronada amb flors salvatges