On les paraules no arriben

saraaguilera

Com em desfaig de les teves paraules
si les sento cridar-me en silenci,
si s'amaguen quan dormo i evito despertar-les
perquè juguin amb els meus somnis i no amb mi.

Arrencar-te-les no se’m faria impossible
si sabés de segur que et pertanyen.
Em parles sense mirar-me i em mires sense parlar,
però jo només penso a desaparèixer en la nit
i que entenguis que em pots trobar
on les mirades moren i les paraules no arriben.

El temps és culpable de la meva confiança en ell.
Passaran un, dos, tres, deu anys...
I hauré d’esperar la vida que no en tinc
per trobar la mare que un dia deixà enrere,
ni tu la podràs reconèixer, ni haurà valgut la pena.
El record amenaça els meus ulls plens de tant,
la falsa esperança me'ls tenyeix de buit.

Ara com em desfaig de les teves paraules
si les sento cridar-me en silenci.
Quan arribaré a tocar la lluna si
en estirar la mà i creure que l’agafo
em perdo altra vegada en la seva foscor.

Ver métrica de este poema
  • Autor: saraaguilera (Offline Offline)
  • Publicado: 15 de marzo de 2025 a las 05:35
  • Comentario del autor sobre el poema: Pequeño poema de pocas palabras en catalán, un mundo entero para aquellas personas tristes y apagadas.
  • Categoría: Triste
  • Lecturas: 36
  • Usuarios favoritos de este poema: Josué Gutiérrez Jaldin, EmilianoDR
Llevate gratis una Antología Poética ↓

Recibe el ebook en segundos 50 poemas de 50 poetas distintos


Comentarios +

Comentarios2

  • LunaCr

    No lo entendí, ¿Qué idioma es? Para ir al traductor

    • saraaguilera

      Catalán, pero claro la rima no es la misma jajja

      • LunaCr

        A ya! Perdona mi ignorancia! Todos los días se aprende algo nuevo jaja, gracias.

      • Josué Gutiérrez Jaldin

        ¡Mi estimada, primeramente, creo pensar percibir que eres nueva, así qué bienvenida!!!, segundo; tuve que ir al traductor para comprender tus versos.
        Y la tristeza que emanan, resuenan en mi alma que por ahora se siente perdida y distante de todo... pero ahí vamos. 😄
        Saludos y abrazos.



      Para poder comentar y calificar este poema, debes estar registrad@. Regístrate aquí o si ya estás registrad@, logueate aquí.