Encomanat a l'Altura, guixo rutes de grafit
Vaig surant mapa endins, tot navegant la carta
Un cilindre de fusta mira l'horitzó sens fi
I traça l'illa negra on recalarà ma barca
I esborraré, si cal, aquells llamps i aquests trons
Jo vull que resti només el buit llustrós i silent
D'un antic mar de núvols, l'escuma que Posidó
Obsequià al déu del dia, que envejava els estels
Línies, ombres, paper: no em cal pas res més
Sembla un equip modest, el del nostre viatger
Però quan arribo, i m'enlairo, i miro...
Llavors, sé que vam ser fets una mica com és Ell,
I que al cor d'un llapis vell hi habita el món sencer
(Traducción)
Encomendado a la Altura, trazo rutas de grafito
Voy flotando mar adentro, navegando la carta
Un cilindro de madera mira al horizonte infinito
Y dibuja la isla negra donde recalará mi barca
Borraré, si debo, aquellos rayos y estos truenos
Pido que quede sólo el vacío lustroso y silente
De un mar de nubes, la espuma que los océanos
Dieron al dios del día, de las estrellas apetente
Líneas, sombras, papel: no preciso otro apero
Parece equipo modesto, el de nuestro viajero
Pero cuando llego, y me elevo, y miro...
Sé que nos hicieron un poco como el Jardinero
Y que en un lápiz viejo, habita el mundo entero
-
Autor:
Sergio Podadera (
Offline)
- Publicado: 18 de abril de 2025 a las 10:36
- Categoría: Reflexión
- Lecturas: 11
- Usuarios favoritos de este poema: pasaba, EmilianoDR
Para poder comentar y calificar este poema, debes estar registrad@. Regístrate aquí o si ya estás registrad@, logueate aquí.